Ojalà poguera comptabilitzar la quantitat de vegades que he entablat converses en torn al concepte de gènere, a com l’entenem, a la sexualitat i a com ens defineix. Ojalà poguera, perque voldria dir que són moltes menys de les que calen per a estar escrivint açò. 

Este any ens hem proposat apropar-vos a un resum del que ha sigut el nostre "any queer". Es tracta més d'un resum fet per a nosaltres; un d'eixos textos que ens serveixen per autoexplorar-nos i dir: què fort tia, en quin moment he escrit açò realment.

Mentre algunis llencen discursos elaborats sobre el patriotisme, altres treuen temps de baix de les pedres i es recorren el País Valencià en cotxe, bus, a peu o en bicicleta per arribar fins ací. Les nostres fiquen cos i ànima per ajudar a reconstruir els pobles, per intentar que la gent puga refer la seua vida el més pronte possible; els seus inventen mentides per cobrir les més de dos-centes morts que la seua incompetència en dinars de sobretaula han causat.

Què busque a les cares d'altres dones? Busque una confirmació; que sóc com elles (o que, finalment, ja no ho sóc).

Quantis heu crescut sense conèixer els vostres desitjos o pensant que el que sentieu o desitjaveu escapava del que la resta sentia o desitjava? Fer comunitat implica la validació d’aquest desig: no estem solis en aquest món. 

El 28 de juny ens enrecordem de Stonewall, agraïm a les dones trans, lesbianes, treballadores sexuals i racialitzades. El 28 de juny recordem una revolta. Una revolta que va tenir lloc a una discoteca. A una discoteca perquè una discoteca podia ser un espai segur, de reunió… perquè a les discoteques també podem teixir llaços (i trencar-los).