Maria Ginestar (ella)
Este any ens hem proposat apropar-vos a un resum del que ha sigut el nostre "any queer". Es tracta més d'un resum fet per a nosaltres; un d'eixos textos que ens serveixen per autoexplorar-nos i dir: què fort tia, en quin moment he escrit açò realment.
És 19 de desembre i, després d' uns dies que s’han sentir un total i absolut altibaix emocional, m'assec a la terrassa. Connecte es auriculars sabent quina música m'ajudará a fer la relació directa entre el que realment duc a dins i el que vull que arribe a este text. L'aleatori decideix que és hora d'escoltar Where did you sleep last night, de Nirvana, i com una premonició del dia d'avui la reproduisc en bucle, tornant a ser aquella adolescent que un dia vaig ser.
He tornat a escriure la data. Sembla que últimament estes mans sols serveixen per escriure cròniques; no és aixó el que vull fer ací. Vaig proposar escriure sobre el nostre any queer a BUIT per poder furgar en la meua propia intimitat. Fer una introspecció en diferit de totes les coses que han passat estos últims 12 mesos, que no son poques, ni son menudes. No obstant, sentada ací, sols puc desfer-me davant una obvietat: creient tombar barreres, n'he construit d'altres ben fortes, que em despullarien per complet si el meu any queer es mostrara realment en estes línies.
Sense saber como començar, crec que este és un dels temes més queer dels que puc parlar: els murs que construim amb gent que consideren propera quan la nostra realitat no está preparada per eixir de l'armani. Básic, ho sé. No estic ací per fer una oda a l'armari; mai podría. Tampoc vull que es crega que escric açò des d'una posició d’absoluta armarització: ja fa anys que esta bollera está out and proud enlloc -sols cal veure a quin mitjà estic narrant-ho.
Lesbiana, bollera, bibollera, bisexual, queer. Cada dia les fronteres de la meua identitat es dilueixen per mesclar-se entre elles i passar a un estat líquid que lis permeta fluir tan rápid o lentamet com ho necessiten. He tardat anys a entendre açò i per fi puc dir-ho: acabe 2024 sabent que, tot i creure en la necessitat política de les etiquetes, puc viure lliure d'elles. Alhora, açò em sitúa just a la porta de l'armari amb aquelles persones a qui mai imagine explicar el perqué d'esta llibertat, d'esta fluidessa. Persones que viuen a l'altra banda de la bombolla que protegeix, débilment, la meua dissidencia (grácies Gonza, per un 2024 ple d'articles i converses tan increíbles com este).
És curiós com he intentat varies vegades començar este text parlant de la forma tan increíble en la que he aprés este any a estimar: volia parlar de les relacions fora de la norma, de la deconstrucció del sistema sexe-gènere, de totes les persones increíbles a qui estime i he estimat este any. Les havia nombrades a totes, assegurant-me de que quedara clar cada cosa que he après a veure a través das seus ulls. No obstant, este, el text final, el que totis esteu llegint, prescindeix d'anomenar-les. Em pesen més altres noms: els de totes les persones que mai arribaran a conèixer el meu costar de la bambolla, veient-me sempre amb un peu dins i altre fora de l'armari. Les que ara, potser, mentre lligen açò, estaran questionant moltes de les realitats a mitges que saben de mi, preguntant-se quina és la més vertadera.
Añadir comentario
Comentarios